Qualque matí alguna companya de feina ha de patir ses enzes que li feim quan desembolicam ets entrepans fets amb bons companatges o també alguna peça de fruita fresca.
Ja ho ben crec que són unes bones enzes!. Quan sa gana te comença a rosegar i veus a prop teu que ets altres comencen a menjar i deleixen amb tant de gust!. En aquests moments està ben justificada sa frase: No em feu enzes, que estic mort/a de gana!.
Es DCVB, entre altres accepcions, dóna aquesta:
f. pl. Incitacions, provocacions; paraules o gests per a incitar qualcú (Mall.). Fer ses enzes a qualcú: fer-li ganes d'una cosa mostrant-la-hi, excitar-lo, provocar-lo (Manacor). Sofrir ses enzes de qualcú: sofrir-ne les exigències, queixes o recriminacions (Artà). Donar enzes a qualcú: incitar-lo a fer una cosa (Un Mall. Dicc.).
Una altra accepció que ens dóna es DCVB és:
Ocell vertader o figurat que s'empra com a reclam en la caça amb teles per atreure els altres ocells (or., occ., val., mall.); cast. señuelo, añagaza.
Per tant ses incitacions i provocacions de fer ses enzes poden venir inspirades en sa tasca que fa s'ocell com a reclam en sa caça amb teles per atreure els altres ocells.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada