diumenge, 19 d’abril del 2009

Envelar

Jo som feliç sense fer feina, som un gandul, sa vagueria em menja......

Sa lectora d'aquest blog m'ha dit recentment que el tenc abandonat.

És cert, per tant m'hi envelaré de nou a escriure'l.

Es dcvb ens diu que dialectalment, a Menorca, es verb envelar substitueix una multitud de verbs que expressen les idees de: llançar, posar, aplicar, aficar, etc.

a) T'envelaré una tintina que et farà tombar (queda per a un posterior treball de recerca trobar s'etimologia de tintina).

b) De ses quatre dones que hi havia, a dues els hi va agafar mal de cor, una altra per sortir se va envelar de cap, i s'altra feia uns guiscos qui semblava que es moria (Ruiz i Pablo, Catalana VI, 135).

c) T'has envelat ets calçons gruixats, amb aquesta calor que fa!

d) M'he envelat a escriure de nou aquest blog.

e) M'he envelat tres gots de vi i uns pastisset, per tant us puc dir que ja vaig ben envelat!.

Per acabar obriré una llista de coses que se poden envelar:

tintina, clinca, ceba, gleva, cirera, ventim, empenta, urpada, clotellada, punyada,

Idò, per avui trob que ja he envelat prou coses en aquest blog.