Tanoca

Quan he llegit el mot del RodaMots, Tanoca, m'ha vingut a la memòria l'exemplar núm. 34 dels Quaderns de Folklore que duu per títol "En Tanoca d'es Migjorn", versió de Josep Portella Coll sobre l'escrita per Francesc Orfila.

A la contraportada diu:

"Es conta que fa molts anys, uns amics es van trobar en un cafè maonès. Entre bromes i messions, van escriure una comèdia en una nit. Es tractava de parodiar el famós Don Juan Tenorio, de Zorrilla, de donar-li un toc localista i verdós i, sobretot de trencar alguns mites que l'obra transmet. Així va néixer en Tanoca d'Es Migjorn.

Amb més o manco freqüència, amb més o manco permisivitat, la comèdia s'ha anat representant arran de Tots Sants pel Cap de Llevant, esdevenint, en aquesta cinquantena d'anys, un títol clàssic del repertori popular. A petició de l'Orfeó Maonès, entitat que l'ha mantinguda viva, Josep Portella l'ha reescrita segons el seu entendre, jugant amb la tradició i la innovació, corregint-la, i donant-li un alè més actual.

Per la seva part, la intenció del Col·lectiu Folklòric, amb aquesta edició, és doble: d'una banda, permetre que una comèdia inèdita ens els papers quedi fixada per sempre com una part del nostre teatre popular; i, per l'altra, que en Tanoca d'ES Migjorn, només coneguda a la banda de Maó, pugui arribar a tota l'Illa com un patrimoni comú. Novembre 1988. Amb el suport del Consell Insular de Menorca"

El llibre va tenir una tirada inicial de 2.500 exemplars i la seva impressió va ser feta per Editorial Menorca, S.A.

Vet aquí uns quants fragments de l'obra:

Taverna de can Sucarel·lo, a Maó

Narrador.- Ben vestit i sense vases,
per sa porta des carrer
entra un noble cavaller.
Sembla que compta ses passes.
Té es caminar dets ases,
quan van cap a cas ferrer.

Comanador.- Valga'm Déu! m'han fet anar
de can Bel·lo a can Catel·lo.
És aquí can Sucarel·lo?

Sucarel·lo.- Es mateix que menja pa.

Comanador.- Sou vós?

Sucarel·lo.- Sí, no faceu nosa,
ara tenc frissera (arranja sa taula)

Comanador.- De mala manera
em deis tal cosa.

Sucarel·lo.- I vós feis mala glosa,
no veis sa garnera?

Comanador.- En tal cas, paciència.
Mirau si és bona, au,
aquesta lliura, i digau ....

Sucarel·lo.- Oh, oh excel·lència!
==============

Dony Lluís.- Vaig jurar, bon cavaller,
que en el món no hi havia
homo llest com en Llentia...

Dony Joan.- I jo vaig ser des parer,
que no hi ha un putimer
com Dony Joany, en el dia.

Pipelles.- Açò són ses messions.
Rafel.- Just i cabal!

Dony Lluís.- Serà aquest personal,
que farà ses votacions.

Dony Joan.- Hala, idò, bon pardal,
fer ses teves relacions.

Dony Lluís.- Oh, per favor, tu primer.

Dony Joan.- A mí no em fa cap por,
que tot ho dic de bon cor,
perquè som un cavaller.

==========
Dony Joan.- Per ses meves pilleries
vaig pensar cercar espai
i vaig dir "ai, carai",
aniré a Ferreries.
Amb dones sense avaries
i calentes sense fall.

Hi ha molt de femellum,
casades ben curioses....
fadrines.... capritxoses,
i viudes d'embalum.
Tot era foc, gens de fun,
jo les tractava a coces.

Ben prest, sa meva fama
va prendre con un fester.
Aixuxines, un sabater,
que sols tenia una cama...
va jeure amb una dama,
sa punyeta amb va fer.

Ah! Jo per una dona
som bo de fer un desastre.
El vaig penjar d'un ullastre
per sa seva cama bona,
i van dir per dalt la trona,
que som un dimoni malastre.

Açò no queda així,
es bullit que vaig armar....
mil marits vaig burlar....
ses dones que vaig tenir
no tenen compte ni fi,
cada jorn vaig baratar.
==========

Dony Lluís.- Cercant casa on anar
em vaig prémer es cervell
i vaig dir: a's Castell,
que un batle valent hi ha.
Es primer per enredar
que, amb açò, som un sarg vell.

D'anar-hi ja ja ben fris,
en ser-hi vaig fer s'anfós
perquè, entre es pescadors,
sa veu corrés a aquell país
que arribava Dony Lluís,
que valia per vin-i-dos.

Dins un cafè vaig entrar
per menjar sa caldereta.
No duia una pesseta,
vaig partir sense pagar.
Em van voler encalçar
per fer-me sa traveta.

Déu, re-mil punyetes,
encara deuen cercar!
================

Donya Agnès, dirigint-se a Dony Joan:

Ningú m'havia parlat
mai, amb llengu tan fina.
Em poses pell de gallina,
trob que m'has escaldat.
Ai, lladre, tu m'has robat
sa meva flor femenina.

Tu fas que perdi es dons,
tu ho has fet, miloca.
Estàs més bo, Tanoca,
que n'Indiana Jons.
Pitges fort, pitges a fons.
Ai, em fas tornar loca!

Just ets en Frank Sinatra,
amb es teu nas d'artista.
Tu has fet més conquista
que s'exèrcit dins un catre.
Amb tu no em puc batre,
em rendesc, contrabandista.

Més que Lorenzo Lamas,
més que Humprey Bogart.
D'estimar-te no me'n fart,
me mires i m'inflames.
Amb tanta gana tu m'ames,
que prest anirem de part.

Tu has tengut manera,
has aconseguit a la fi,
com sa fura a's conill,
ficar-me dins sa sendera.
De tu som presonera,
que es faci es meu destí.
================

Envelar

Jo som feliç sense fer feina, som un gandul, sa vagueria em menja......

Sa lectora d'aquest blog m'ha dit recentment que el tenc abandonat.

És cert, per tant m'hi envelaré de nou a escriure'l.

Es dcvb ens diu que dialectalment, a Menorca, es verb envelar substitueix una multitud de verbs que expressen les idees de: llançar, posar, aplicar, aficar, etc.

a) T'envelaré una tintina que et farà tombar (queda per a un posterior treball de recerca trobar s'etimologia de tintina).

b) De ses quatre dones que hi havia, a dues els hi va agafar mal de cor, una altra per sortir se va envelar de cap, i s'altra feia uns guiscos qui semblava que es moria (Ruiz i Pablo, Catalana VI, 135).

c) T'has envelat ets calçons gruixats, amb aquesta calor que fa!

d) M'he envelat a escriure de nou aquest blog.

e) M'he envelat tres gots de vi i uns pastisset, per tant us puc dir que ja vaig ben envelat!.

Per acabar obriré una llista de coses que se poden envelar:

tintina, clinca, ceba, gleva, cirera, ventim, empenta, urpada, clotellada, punyada,

Idò, per avui trob que ja he envelat prou coses en aquest blog.

Encovonar

Na Marga m'ha demanat si podia esbrinar si sa paraula encovonar, quedar-se ben tapat as llit en un dia de fred, es considera correcta.

Es DCVB dins sa 3a. accepció posa: a) refl. Tancar-se o ficar-se dins casa, dins el llit, etc. (Menorca). «En venir es fred, ja t'encovones dins es llit».

Refr.
—«Qui merda encovona, merda desencovona»: vol dir que el qui provoca mals, és natural que en sofreixi les conseqüències (Men.).
Etim.: derivat de còve(n) o còvo(n).

Es verb és encovenar i dialectalment deim encovonar.

Avui, amb es fred que s'ha posat (hem baixat 10 graus de temperatura en unes poques hores), és un dia perfecte per encovonar-se as llit. Es mal és que han avançat 1 hora ets rellotges i no convé encovonar-se en excés que ens pot agafar s'hora d'anar a dinar i encara ser as llit.

Enzes

Qualque matí alguna companya de feina ha de patir ses enzes que li feim quan desembolicam ets entrepans fets amb bons companatges o també alguna peça de fruita fresca.
Ja ho ben crec que són unes bones enzes!. Quan sa gana te comença a rosegar i veus a prop teu que ets altres comencen a menjar i deleixen amb tant de gust!. En aquests moments està ben justificada sa frase: No em feu enzes, que estic mort/a de gana!.

Es DCVB, entre altres accepcions, dóna aquesta:
f. pl. Incitacions, provocacions; paraules o gests per a incitar qualcú (Mall.). Fer ses enzes a qualcú: fer-li ganes d'una cosa mostrant-la-hi, excitar-lo, provocar-lo (Manacor). Sofrir ses enzes de qualcú: sofrir-ne les exigències, queixes o recriminacions (Artà). Donar enzes a qualcú: incitar-lo a fer una cosa (Un Mall. Dicc.).

Una altra accepció que ens dóna es DCVB és:
Ocell vertader o figurat que s'empra com a reclam en la caça amb teles per atreure els altres ocells (or., occ., val., mall.); cast. señuelo, añagaza.

Per tant ses incitacions i provocacions de fer ses enzes poden venir inspirades en sa tasca que fa s'ocell com a reclam en sa caça amb teles per atreure els altres ocells.

!Atxem!

!Atxem !

Sa paraula d'avui m'ha vingut de sa lectura des llibre "Rodamots. Deu anys fent 'cada dia un mot'" d'en Jordi Palou amb Pau Vidal, (Biblioteca Universal Empúries, 2009). Dins es grup de paraules: - d'estar per casa -, hi ha: eixavuiro, esternut, amb el següent paràgraf on hi surt aquesta paraula:

"La senyora venia amb un quadre gripal, una galipàndria contundent, i m'ha comentat que, a banda de la clàssica simptomatologia que acompanya aquests casos, tenia molt etxems. Etxems?, li he qüestionat al mateix moment que intuïa ja, meravellat, el significat d'aquesta onomatopoiètica paraula balear. M'ha fet un esternut simulat perquè m'adonés definitivament del significat de l'etxem. M'ha demanat: i com es diu, en català? Bé, per aquests voltants en diem esternut, però no gaire lluny, Exi Transversal un xic enllà, en diuen eixavuiros. L'he deixada amb un pam de nas, a la dona en qüestió.
Josep Ubach, "Metge de poble" (Annals de Medicina, vol. 86, núm. 2, 2003)

Consultat etxem al DCVB ens remet a atxem :

ATXEM o ATXIM Esternut (Ross., Bal.). S'usa com a interjecció i com a substantiu. «—¿Vols que et faça unes sabates i llavò mos casarem? i ella va fer:—Atxem! Allà on me pica, grates!» (cançó pop. Manacor). «—Atxem!...—¿Què vol dir atxem? —Atxem vol dir: vida mia... Atxem! jo festejaria... Atxem!—Idò festegem!» (cançó pop. Manacor). Y quèche boyre ma rafrède! Atchim!, Saisset Cans. 3. Ab un atxem que fa [sa balena], se treu En Juanet, Aurora 278. Fon.: əʧə́m (Mall.); əʧέm (Men.); əʧím (Ross., Men.). Etim.: onomatopeia de l'esternut.

Ja tenim per comentar ,amb aquest exemple, ses anècdotes, curiositats, dificultats .... que ens trobem els parlants dels països catalans, però amb comprensió i bona voluntat ens acabam entenent!.

Quan un fa un atxem, sembla que tot es cos participi en s'acció.

També ens queda una expressió molt còmica quan ens ve un atxem i no l'acabam de poder fer.

Per acabar he de dir que de petit, quan havia fet un atxem, s'expressió que escoltava a continuació era: !Jesús! , i també: !Atxem, Marianna!

Antudeli.

Maó, 14 de març de 2009