Na Marga m'ha demanat si podia esbrinar si sa paraula encovonar, quedar-se ben tapat as llit en un dia de fred, es considera correcta.
Es DCVB dins sa 3a. accepció posa: a) refl. Tancar-se o ficar-se dins casa, dins el llit, etc. (Menorca). «En venir es fred, ja t'encovones dins es llit».
Refr.
—«Qui merda encovona, merda desencovona»: vol dir que el qui provoca mals, és natural que en sofreixi les conseqüències (Men.).
Etim.: derivat de còve(n) o còvo(n).
Es verb és encovenar i dialectalment deim encovonar.
Avui, amb es fred que s'ha posat (hem baixat 10 graus de temperatura en unes poques hores), és un dia perfecte per encovonar-se as llit. Es mal és que han avançat 1 hora ets rellotges i no convé encovonar-se en excés que ens pot agafar s'hora d'anar a dinar i encara ser as llit.
diumenge, 29 de març del 2009
dilluns, 16 de març del 2009
Enzes
Qualque matí alguna companya de feina ha de patir ses enzes que li feim quan desembolicam ets entrepans fets amb bons companatges o també alguna peça de fruita fresca.
Ja ho ben crec que són unes bones enzes!. Quan sa gana te comença a rosegar i veus a prop teu que ets altres comencen a menjar i deleixen amb tant de gust!. En aquests moments està ben justificada sa frase: No em feu enzes, que estic mort/a de gana!.
Es DCVB, entre altres accepcions, dóna aquesta:
f. pl. Incitacions, provocacions; paraules o gests per a incitar qualcú (Mall.). Fer ses enzes a qualcú: fer-li ganes d'una cosa mostrant-la-hi, excitar-lo, provocar-lo (Manacor). Sofrir ses enzes de qualcú: sofrir-ne les exigències, queixes o recriminacions (Artà). Donar enzes a qualcú: incitar-lo a fer una cosa (Un Mall. Dicc.).
Una altra accepció que ens dóna es DCVB és:
Ocell vertader o figurat que s'empra com a reclam en la caça amb teles per atreure els altres ocells (or., occ., val., mall.); cast. señuelo, añagaza.
Per tant ses incitacions i provocacions de fer ses enzes poden venir inspirades en sa tasca que fa s'ocell com a reclam en sa caça amb teles per atreure els altres ocells.
Ja ho ben crec que són unes bones enzes!. Quan sa gana te comença a rosegar i veus a prop teu que ets altres comencen a menjar i deleixen amb tant de gust!. En aquests moments està ben justificada sa frase: No em feu enzes, que estic mort/a de gana!.
Es DCVB, entre altres accepcions, dóna aquesta:
f. pl. Incitacions, provocacions; paraules o gests per a incitar qualcú (Mall.). Fer ses enzes a qualcú: fer-li ganes d'una cosa mostrant-la-hi, excitar-lo, provocar-lo (Manacor). Sofrir ses enzes de qualcú: sofrir-ne les exigències, queixes o recriminacions (Artà). Donar enzes a qualcú: incitar-lo a fer una cosa (Un Mall. Dicc.).
Una altra accepció que ens dóna es DCVB és:
Ocell vertader o figurat que s'empra com a reclam en la caça amb teles per atreure els altres ocells (or., occ., val., mall.); cast. señuelo, añagaza.
Per tant ses incitacions i provocacions de fer ses enzes poden venir inspirades en sa tasca que fa s'ocell com a reclam en sa caça amb teles per atreure els altres ocells.
dissabte, 14 de març del 2009
!Atxem!
!Atxem !
Sa paraula d'avui m'ha vingut de sa lectura des llibre "Rodamots. Deu anys fent 'cada dia un mot'" d'en Jordi Palou amb Pau Vidal, (Biblioteca Universal Empúries, 2009). Dins es grup de paraules: - d'estar per casa -, hi ha: eixavuiro, esternut, amb el següent paràgraf on hi surt aquesta paraula:
"La senyora venia amb un quadre gripal, una galipàndria contundent, i m'ha comentat que, a banda de la clàssica simptomatologia que acompanya aquests casos, tenia molt etxems. Etxems?, li he qüestionat al mateix moment que intuïa ja, meravellat, el significat d'aquesta onomatopoiètica paraula balear. M'ha fet un esternut simulat perquè m'adonés definitivament del significat de l'etxem. M'ha demanat: i com es diu, en català? Bé, per aquests voltants en diem esternut, però no gaire lluny, Exi Transversal un xic enllà, en diuen eixavuiros. L'he deixada amb un pam de nas, a la dona en qüestió.
Josep Ubach, "Metge de poble" (Annals de Medicina, vol. 86, núm. 2, 2003)
Consultat etxem al DCVB ens remet a atxem :
ATXEM o ATXIM Esternut (Ross., Bal.). S'usa com a interjecció i com a substantiu. «—¿Vols que et faça unes sabates i llavò mos casarem? i ella va fer:—Atxem! Allà on me pica, grates!» (cançó pop. Manacor). «—Atxem!...—¿Què vol dir atxem? —Atxem vol dir: vida mia... Atxem! jo festejaria... Atxem!—Idò festegem!» (cançó pop. Manacor). Y quèche boyre ma rafrède! Atchim!, Saisset Cans. 3. Ab un atxem que fa [sa balena], se treu En Juanet, Aurora 278. Fon.: əʧə́m (Mall.); əʧέm (Men.); əʧím (Ross., Men.). Etim.: onomatopeia de l'esternut.
Ja tenim per comentar ,amb aquest exemple, ses anècdotes, curiositats, dificultats .... que ens trobem els parlants dels països catalans, però amb comprensió i bona voluntat ens acabam entenent!.
Quan un fa un atxem, sembla que tot es cos participi en s'acció.
També ens queda una expressió molt còmica quan ens ve un atxem i no l'acabam de poder fer.
Per acabar he de dir que de petit, quan havia fet un atxem, s'expressió que escoltava a continuació era: !Jesús! , i també: !Atxem, Marianna!
Antudeli.
Maó, 14 de març de 2009
Sa paraula d'avui m'ha vingut de sa lectura des llibre "Rodamots. Deu anys fent 'cada dia un mot'" d'en Jordi Palou amb Pau Vidal, (Biblioteca Universal Empúries, 2009). Dins es grup de paraules: - d'estar per casa -, hi ha: eixavuiro, esternut, amb el següent paràgraf on hi surt aquesta paraula:
"La senyora venia amb un quadre gripal, una galipàndria contundent, i m'ha comentat que, a banda de la clàssica simptomatologia que acompanya aquests casos, tenia molt etxems. Etxems?, li he qüestionat al mateix moment que intuïa ja, meravellat, el significat d'aquesta onomatopoiètica paraula balear. M'ha fet un esternut simulat perquè m'adonés definitivament del significat de l'etxem. M'ha demanat: i com es diu, en català? Bé, per aquests voltants en diem esternut, però no gaire lluny, Exi Transversal un xic enllà, en diuen eixavuiros. L'he deixada amb un pam de nas, a la dona en qüestió.
Josep Ubach, "Metge de poble" (Annals de Medicina, vol. 86, núm. 2, 2003)
Consultat etxem al DCVB ens remet a atxem :
ATXEM o ATXIM Esternut (Ross., Bal.). S'usa com a interjecció i com a substantiu. «—¿Vols que et faça unes sabates i llavò mos casarem? i ella va fer:—Atxem! Allà on me pica, grates!» (cançó pop. Manacor). «—Atxem!...—¿Què vol dir atxem? —Atxem vol dir: vida mia... Atxem! jo festejaria... Atxem!—Idò festegem!» (cançó pop. Manacor). Y quèche boyre ma rafrède! Atchim!, Saisset Cans. 3. Ab un atxem que fa [sa balena], se treu En Juanet, Aurora 278. Fon.: əʧə́m (Mall.); əʧέm (Men.); əʧím (Ross., Men.). Etim.: onomatopeia de l'esternut.
Ja tenim per comentar ,amb aquest exemple, ses anècdotes, curiositats, dificultats .... que ens trobem els parlants dels països catalans, però amb comprensió i bona voluntat ens acabam entenent!.
Quan un fa un atxem, sembla que tot es cos participi en s'acció.
També ens queda una expressió molt còmica quan ens ve un atxem i no l'acabam de poder fer.
Per acabar he de dir que de petit, quan havia fet un atxem, s'expressió que escoltava a continuació era: !Jesús! , i també: !Atxem, Marianna!
Antudeli.
Maó, 14 de març de 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)